Sitja

sin-nombre2

Indie Pop-Folk

Formació

Elena Mezquita: Voz.

Jordi Montesó: Laúd.

Núria Gil: Flauta, sintetizador y xilófono.

Marta Llopis: Piano y teclados.

Joan Gil: Bajo.

Victor Pesudo: Batería.

Bio

Sitja es un grup format el 2002 a Vila-real, País Valencià. Tot i que sorgí del folk més refinat, amb el temps el seu so ha anat travessant camins més experimentals fins decantar-se cap a un format pop-folk de caire independent.

En la seva disposició, el grup barreja instruments tradicionals amb sons electrònics, la qual cosaha portat a classificar el seu so a camí entre l’indie-pop i el folk experimental.

Sitja començà com a banda folk sumant-se a les files de la fusió mediterrània aleshores en alça. Debutà a l’escena musical al 2004 rere quedar primer finalista valencià del concurs Sona 9 en la modalitat folk/noves tendències. Resultat d’aquesta fita nasqué La Placeta de l’Orat (Cambra Records), el seu primer enregistrament discogràfic, on comptà amb les col•laboracions de Miquel Gil i Pep Gimeno “Botifarra” entre d’altres artistes del panorama folk.

El 2007 el grupfou becat per l’INJUVE i Sitja anà presentant el seu treball per diferents festivals del país. Rere dos anys de silenci dedicats a latasca etnogràfica i a lareflexió sobre els fonaments de la música tradicional, la banda realitzà un gir introspectiu que l’abocà a centrar-se plenament en la música d’arrel valenciana; moment en que abandonà el camp de la fusió i es decantà per l’experimentació més radical amb la seva pròpia música. Fou així com, al 2009, nasqué Musicabulari (Cambra Records), un treball multidisciplinari que barrejava etnografia, música, poesia i el disseny gràfic de la mà de Pascual Arnal (Plom! gràfic).Musicabularipossibilitàel reconeixement general de la crítica pel seu innovador tractament de la música d’arrel, ipermeté al grup consolidar-se com a referentdintre del panorama folk valencià.

En 2011,Sitja decidí fer un pas més en la seva experimentació dintre de la música d’arrel i encetà el seuTaller d’Interpretacions intempestives. Un projecte de reflexió filosòfica –de base fenomenològica i intenció hermenèutica– sobre el treball etnogràfic i creatiu. El talleres mantingué obertvora dos anys i anà plasmant, sota la forma de diari de campon line, totes les reflexions necessàries per a generar un nou producte artístic en base d’arrel tradicional. El taller es tancà en 2013 amb la replega d’un decàleg de bones pràctiques que prengué forma d’enregistrament musical, el tercer de la banda i que veié la llum amb el 2014:GoodLaboratoryPractices (Autoeditat). En ell, paradoxalment, la banda es decantà cap un so de caireindie-popel qual li permeté prendre la suficient distància com per aretrobar-se amb la seva originaria vessant folk, una mena de camí de sortida per tal de refermar les pròpies arrels.

Masteritzat a Chicago per Carl Saff (Balmorhea i Coco Rosi entre d’altres), el disc comptà amb col•laboracionsde l’alçada de Ramon Godes (Coyote, Malevaje, Alaska y Dinarama) o Fèlix Gimeno (Fresses i Les Deesses mortes) fent de GoodLaboratoryPractices el millor exemple de la maduresa adquirida per la banda en la seva trajectòria.

Música

Galeria

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Vídeos

Enllaços

Web oficial

Deja un comentario